Història de Cubelles

L’origen de la Vila de Cubelles està estretament vinculat al seu Castell, documentat l’any 1041 on es demostra amb certesa absoluta de l’existència d’una fortificació. Consta que Gombau de Besora ostentava l’any 1042 la fortalesa, sota el domini superior del comte de Barcelona. A partir de mitjan segle XI, les notícies del castell de Cubelles sovintegen a la documentació.

El més antic privilegi Reial del qual és té noticia, concedit a Cubelles i el seu terme, és donat pel rei Jaume I l’any 1232. En aquell moment el terme de Cubelles el componen les quadres de Vilanova, Rocacrespa, Segur i Cunit.

En el document de l’any 1260 pel qual en Ponç de Traveria ven al rei Jaume I el castell de Cubelles, hi consten els límits, que eren a l’orient el Castell i terme de la Geltrú, a migdia el mar, a occident el castell de Calafell i a tramuntana el Castell de Castellet.

El 6 d’agost de 1274 el castell i poble de Cubelles i la població de Vilanova de Cubelles es transformen en Viles Reials mitjançant carta de població pel rei Jaume I el Conqueridor, per la que es concedeix perpètuament a tots els seus homes que no siguin obligats cap exacció reial per a que siguin homes francs i lliures, exempts de tributs durant un període de 10 anys.

El 18 de febrer de 1335 el rei Alfons III concedeix la facultat d’elegir quatre regidors i deu consellers a la Vila de Cubelles, fonament i moment de la creació de la municipalitat de la vila.

L’any 1358 Pere III el Ceremoniós concedeix a la Vila del Castell de Cubelles i de la Vila nova de Cubelles el privilegi per a que puguin celebrar mercat perpètuament el dimecres de cada setmana.

El 1414 la reina Violant, vídua del rei Joan I, permuta els termes del Castell de Cubelles, Vilanova de Cubelles i la Geltrú pel Castell, vila i baronia de Cocentaina amb Grau Alemany de Cervelló. Els prohoms de Cubelles i Vilanova acudiren al rei Ferran I exposant la seva oposició al manament de la reina, perquè els llocs de Cubelles i Vilanova tenien privilegis i capitulacions inseparables de la Corona. Aquest episodi històric curiós i notable finalitzà l’any 1417 amb el segrest i ocupació de les poblacions i termes de Cubelles, de Vilanova i de la Geltrú per part del Batlle General de Catalunya, Pere Basset, arravatant-les del Baró Grau Alemany. En compensació llurs habitants van haver de pagar 12.000 florins d’or al Baró Grau Alemany com a compensació per mantenir la seva condició de viles reials i romandre insegregables de la Corona.

Entre 1569 a 1610 es produeix la separació dels termes de Cubelles i la Vilanova de Cubelles. Aquesta separació serà causa de litigis interminables pels termes municipals entre tos dos municipis que no seran resolts definitivament fins l’any 1850. Un d’aquests episodis més remarcables va ser “El motí de les dones de Cubelles” l’any 1764. Les dones del municipi van  tombar la fita de separació i la van enterrar a la riera de Santa Maria. Fet que ocasionà que totes les dones fossin arrestades per les autoritats borbòniques i empresonades al Castell de la Geltrú. Poc temps desprès, l’any 1768, la població de Vilanova, que sempre havia conservat el nom dels seus orígens, deixà d’anomenar-se Vilanova de Cubelles i va prendre el nom de Vilanova i la Geltrú.

Durant el segle XVI, la vila com moltes altres de la costa catalana, va ser un punt habitual d’atac de pirates berbers, dels quals es defensaven amb torres de guaita.

A partir del segle XVIII, quan es va liberalitzar el comerç amb lAmèrica en temps de Carles III, el 1765, la població va experimentar un cert desenvolupament comercial amb l’exportació de vins i aiguardents.

A començaments del segle XIX la vila va patir enormes destrosses per part de les tropes franceses durant la guerra del Francès (1802-1812).

En el segle XX, la industrialització de principis de segle va suposar un pas endavant en el creixement social i econòmic. Però la guerra civil entre 1936-1939, va causar un fort impacte, la destrucció de l’altar major de la Parròquia de Santa Maria, morts de civils per bombardejos de les tropes feixistes, repressió i exili dels règim franquista. Lentament el municipi es va anar recuperant, especialment per la immigració i el turisme a partir de la dècada del 1960.